llista d'enllaços ↦ sabers en comú

Del màrqueting a la comunicació per al canvi social.

La comunicació per al canvi social no s'inventa cada dia. Té història, criteri i memòria. S'aprèn, es practica i es posa en comú.

Aquí recullo una part del que m'ha orientat durant gairebé vint anys d'ofici: lectures, guies, casos, eines i organitzacions que ajuden a comunicar des dels drets i amb la causa al centre.

No vol dir-ho tot; vol ajudar a mirar millor. Sis canvis de mirada per revisar què comuniquem, des d'on ho fem, amb qui i per a què.

Sis canvis de mirada

filtra

Els enllaços porten al recurs directe (guia, informe, cas). S'obren en una pestanya nova. PDF indica un document descarregable; EN, un recurs en anglès. Enllaços revisats el juliol de 2026.

01 · canvi de mirada

De la marca a la causa.

El branding et diferencia. La identitat diu qui sou i per què.

Com expliqueu qui sou sense posar la marca per davant del que voleu transformar?

La marca és una eina, no el centre. Quan està al servei de la missió, ajuda a donar coherència al que l'organització diu, fa i decideix. Aquesta coherència es construeix tant cap enfora com cap endins: cap relat no pot substituir unes pràctiques que el contradiguin.

lectura

Recuperando la esencia

per Montse Santolino

Una crítica vigent al model que redueix la comunicació de les ONGD a visibilitat i captació. Santolino proposa recuperar-la com a espai de poder: per disputar imaginaris, polititzar les causes i actuar com a agents de canvi social.

LlegirPDF
marc

The Role of Brand in the Nonprofit Sector

per Kylander i Stone · SSIR

El model Brand IDEA: la marca alineada amb la missió, construïda amb integritat i compartida per tot l'equip, no un exercici d'imatge.

LlegirEN
cas

Arrels Fundació

per Marta Pulgar · L'Apòstrof

Què vol dir comunicar des de dins d'una entitat de drets? Aprenentatges de nou anys a Arrels: el recompte de persones que dormen al carrer, el Localitzador i el perfil a X @Placido_Mo. Tres pràctiques per escoltar, fer visible i obrir espais perquè les persones expliquin la seva realitat en primera persona.

Llegir l'article
cas

Top Manta

impulsat pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona

Aquí la marca no tapa el conflicte: l'explica. Top Manta crea treball digne, sosté la lluita antiracista i construeix un relat propi davant la criminalització. Identitat, economia i incidència en una mateixa peça.

Conèixer-lo
02 · canvi de mirada

De públic objectiu a comunitat.

Ningú no necessita que li donin veu. El que sovint falta és espai, escolta i poder per ser escoltat.

Qui decideix què s'explica, com s'explica i què en queda fora?

Les persones no són un recurs narratiu ni un públic que cal moure en una direcció. Són subjectes de drets i agents de canvi. La comunicació transformadora crea condicions perquè participin en el relat, en les decisions i en els retorns, amb consentiment informat, context i cures.

marc

Código de Conducta

per Coordinadora de ONGD

La referència estatal contra les imatges paternalistes i el «parlar per»: dignitat, no llàstima.

Consultar
guia

Recomanacions per una comunicació transformadora

per Lafede.cat

Disset recomanacions per comunicar des dels objectius de transformació, no des de l'impacte fàcil.

LlegirPDF
guia

Manual de comunicació

per EnxarxadESS

Manual pràctic i gratuït escrit des de dins de l'economia social: comunicació participativa i amb valors.

LlegirPDF
guia

Putting the People in the Pictures First

per Bond · 2024

Criteris antiracistes per produir imatges i històries amb consentiment: les persones representades com a col·laboradores de la comunicació, no com a material.

ConsultarEN
cas

Las Kellys

cambreres de pis organitzades

«La que neteja» deixa de ser invisible i es converteix en subjecte: treballadores que es representen a si mateixes, es donen nom i escriuen la seva pròpia llei. De públic a protagonista.

Conèixer-les
03 · canvi de mirada

De la persuasió a la incidència.

Cap narrativa és neutra: tota manera d'explicar un problema fa més pensables unes respostes i en dificulta unes altres.

El vostre relat només busca una reacció o també ajuda a comprendre les causes i imaginar alternatives?

Incidir no és renunciar a emocionar ni a convèncer. És fer-ho sense manipular: connectar experiència, dades i context; mostrar les causes estructurals; i obrir camins d'acció. Les narratives no són un embolcall del canvi social. Formen part del canvi.

guia

Cambiemos el cuento

per Quepo · Oxfam Intermón · Lafede · UJI

La guia de canvi narratiu del tercer sector, des de l'economia social: narratives hegemòniques vs. dissidents, narrativa i poder, i una caixa de recursos de comunicació decolonial.

Explorar la guia
guia

Narrativas del amor

per Fundación porCausa

Substituir alhora el marc de la por i el de la llàstima pel del que ens uneix: narratives que parteixen de la comunitat, no de l'amenaça ni de la caritat.

Consultar
marc

Framing Fundamentals

per FrameWorks Institute

La ciència del framing: com enquadres un problema decideix com el pensa la gent.

LlegirEN
marc

Narrative Change: Starting Strategically

per FrameWorks Institute · 2025

La diferència entre canviar la narrativa i «comunicar millor»: com plantejar un canvi narratiu amb estratègia i a llarg termini.

LlegirEN
guia

The Common Cause Handbook

per PIRC · Common Cause Foundation

Valors i marcs per a campanyes: mobilitzar des dels valors intrínsecs, no des de l'interès propi.

LlegirEN
guia

Un cambio narrativo para ampliar la conversación política

per LatFem · 2024

Framing i narratives des del feminisme del Sud: ampliar la conversa, no guanyar la discussió. Fresc i situat fora del cànon anglosaxó.

Consultar
eina

Estratègia BCN Antirumors

Ajuntament de Barcelona

Desmuntar rumors amb dades, conversa i treball comunitari, no amb apel·lacions emocionals. Model replicat pel Consell d'Europa.

Conèixer-la
guia

Manual de campañas para la transformación social

per ONGAWA

El com de la incidència: dissenyar, executar i avaluar una campanya de mobilització.

LlegirPDF
lectura

Atlas de la Polarización 2025

per More in Common España

La dada que desarma: la primera capa de la polarització és percebuda, no real. Base per construir narratives de trobada en lloc de trinxera.

LlegirPDF
guia

Guia d'estil sobre salut mental

per Obertament

Informar de salut mental des dels drets i la primera persona, sense estigma ni sensacionalisme.

Consultar
cas

PAH — Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

moviment d'afectades

De la vergonya individual («no vas saber») al dret col·lectiu («no és una crisi, és una estafa»): el reencuadre que va convertir milers de casos privats en una causa pública, amb les afectades com a protagonistes.

Conèixer-la
cas

Sindicat de Llogateres

persones que viuen de lloguer

Rebutgen explícitament el to «paternalista» i el victimisme: comuniquen poder col·lectiu i victòries, no vulnerabilitat. Incidència per invertir la correlació de forces.

Conèixer-lo
cas

IrídiaFest

Centre Irídia

La cultura com a espai d'incidència: art i drets humans contra la cultura de l'odi, amb el finançament al servei de l'atenció a les víctimes de violència institucional.

Conèixer-lo

I, per al poder narratiu a escala, dues plataformes d'Amèrica Llatina: Puentes (infraestructura narrativa per als moviments de justícia social) i El Inspiratorio (la seva escola de formació).

04 · canvi de mirada

De comptar impactes a comprendre canvis.

Els clics es compten. Els canvis culturals s'observen, s'interpreten i necessiten temps.

Quins senyals us dirien que una narrativa comença a canviar, més enllà de l'abast d'una peça?

Mesurar la comunicació transformadora no és deixar de comptar, sinó saber què val la pena comptar i què només es pot comprendre combinant indicadors, escolta i temps. L'abast pot ser útil, però no explica per si sol si han canviat els marcs, les converses, les pràctiques o les decisions.

destacat · sèrie de converses

Comunicació. Cinema. Compromís.

Quepo · 6 converses · 2025

Sis converses de fons sobre comunicació transformadora amb qui pensa el camp: Eloísa Nos (UJI, la mare del concepte d'eficàcia cultural), Simona Levi (Xnet), Eileen Truax (migració i narratives), Víctor Sampedro, Montse Santolino… Per veure i escoltar, no només llegir.

marc

Comunicació transformadora — eficàcia i eficiència cultural

per Lafede.cat

L'origen del concepte: mesurar la comunicació per la seva capacitat de canviar imaginaris, no per l'abast.

Consultar
guia

Measuring Narrative Change

per ORS Impact

Com traduir «canviar la narrativa» en senyals observables, sense caure en mètriques de vanitat.

ConsultarEN
lectura

A Four-Part Framework for Measuring Narrative Change

per SSIR

Quatre capes per mesurar el canvi narratiu: del missatge fins a la cultura i les estructures.

LlegirEN
05 · canvi de mirada

De plataformes privatives a la sobirania tecnològica.

Els canals també prenen decisions: sobre què es veu, quines dades es recullen i de qui depenem.

La infraestructura que utilitzeu és coherent amb els drets i els vincles que voleu defensar?

Comunicar des dels valors també implica mirar les eines. No sempre és possible abandonar les grans plataformes, però sí reduir dependències, recuperar canals propis i prendre decisions conscients sobre privacitat, accessibilitat, petjada ambiental i programari lliure.

cas

Comunicació més enllà de l'algoritme

CoopCamp · relatoria

Comunicar l'economia social sense sotmetre's a l'algoritme: la relatoria de la jornada, amb alternatives de xarxes federades i canals de proximitat.

LlegirPDF
organització

Pangea

Internet ètic i solidari

Hosting, correu i dominis per a entitats, amb programari lliure i servidors de km 0. Des de 1993.

Visitar
organització

Som Connexió

telefonia i internet cooperatius

De qui és el cable i la SIM també és una decisió política: cooperativa de telefonia i internet ètica, sense ànim de lucre.

Visitar
eina

CommonsCloud

femProcomuns

El núvol cooperatiu: Nextcloud, correu, formularis i videotrucada. I tu ets cosòcia, no producte.

Visitar
eina

Dégooglisons Internet

Framasoft

El directori per desintoxicar-se de les GAFAM, amb alternatives lliures provades (PeerTube, Mobilizon…).

ExplorarEN
eina

Mastodon

Fedivers

Xarxa descentralitzada: en lloc d'un únic algoritme comercial que governa tota la conversa, cada servidor és autònom i s'entén amb la resta.

Conèixer-loEN
eina

listmonk

Newsletters lliures

Gestor de newsletters lliure i autoallotjable: un canal propi, sense intermediaris entre tu i qui et vol llegir.

Conèixer-loEN
eina

Matomo

Analítica web

Analítica oberta i autoallotjable: entendre com et llegeixen sense cedir les dades de qui et llegeix.

Conèixer-loEN
guia

Autodefensa digital feminista

per Donestech

La violència masclista en línia com a problema estructural, no com a «mal ús»: eines i criteris per conèixer-la i contrarestar-la, amb les cures al centre. Bilingüe.

Consultar
lectura

El kit de la lucha en internet

per Marga Padilla

Text fundacional en castellà sobre autonomia de la xarxa i ciberactivisme, escrit per una hacker de Sindominio. La genealogia de la sobirania tecnològica.

Llegir
marc

Sustainable Web Design

per SWDM

La coherència també és ambiental: com estimar i reduir la petjada de carboni del que publiques.

ConsultarEN
guia

Web Accessibility Initiative (WAI)

per W3C

L'accessibilitat no és un acabat tècnic: és una condició del dret a comunicar. Estàndards i recursos per fer-ho possible.

ConsultarEN

I, com a marc i comunitat del moviment: Xnet (drets digitals i sobirania de dades), SobTec (congrés de sobirania tecnològica) i Colectic (tecnologia per a la transformació social, amb angle educatiu).

06 · canvi de mirada

De competir a cooperar en xarxa.

Quan el coneixement circula i les aliances es cuiden, la capacitat de transformació creix.

Què podríeu compartir o construir amb altres organitzacions que soles no podríeu sostenir?

Cap organització transforma un sistema tota sola. Cooperar no és només sumar logotips: és compartir recursos, criteri i capacitat de decisió; reconèixer els conflictes; i dedicar temps a cuidar els acords que fan possible l'acció col·lectiva.

organització

Quepo

Cooperativa de comunicació per al canvi social

El model cooperatiu aplicat a l'ofici: comunicació com a estratègia, comunitat i mobilització, no màrqueting.

Visitar
cas

CoopMèdia

Xarxa de mitjans cooperatius

Mitjans cooperatius que comparteixen infraestructura i capacitat d'acció per enfortir la comunicació com a bé comú.

Conèixer-la
organització

EnxarxadESS — Escola de comunicació

L'Enxarxada SCCL

Formació, manual i acompanyament per a les entitats que no tenen departament de comunicació. Ajuda mútua feta escola.

Visitar
node · comunitat

XES — Sectorial de Comunicació

Xarxa d'Economia Solidària

El node on les comunicadores de l'economia solidària comparteixen criteri i estratègia en lloc de competir.

Visitar
cas

FESC — Fira d'Economia Solidària de Catalunya

Xarxa d'Economia Solidària

L'economia solidària que es fa visible i es comunica a si mateixa, en comú: un festival que és, alhora, aparador i acte de comunicació col·lectiva.

Conèixer-la
arrels del pensament

D'on ve tot això.

La comunicació per al canvi social té una genealogia plural, amb una aportació decisiva del pensament llatinoamericà. Freire, Beltrán, Kaplún, Alfaro i Martín-Barbero van qüestionar la idea de comunicar com una transmissió en una sola direcció, i van posar al centre el diàleg, la participació i la capacitat de les comunitats per produir sentit i transformar la realitat. El recorregut que recull aquesta pàgina no comença aquí; sense aquestes arrels quedaria incomplet.

lectura

¿Extensión o comunicación?

per Paulo Freire

La distinció fundacional: comunicar no és estendre un saber en una sola direcció (extensió), sinó dialogar.

Fitxa
lectura

Adiós a Aristóteles: la comunicación horizontal

per Luis Ramiro Beltrán

El manifest de la comunicació horitzontal: accés, diàleg i participació com a dret, contra el model vertical emissor→receptor.

Llegir
lectura

Una pedagogía de la comunicación

per Mario Kaplún

La comunicació popular llatinoamericana: comunicar és un procés compartit, no un efecte que es provoca.

Fitxa
lectura

Una comunicación para otro desarrollo

per Rosa María Alfaro

La comunicació com a relació, no com a mitjans, al servei d'«un altre desenvolupament». Una veu imprescindible des de Calandria (Perú).

LlegirPDF
referència

De los medios a las mediaciones

per Jesús Martín-Barbero

El gir que desplaça la mirada dels mitjans (aparells) a les mediacions: la cultura, la vida quotidiana, la recepció popular.

Fitxa
lectura

Antología de Comunicación para el Cambio Social

per Gumucio-Dagron i Tufte (comps.)

Una antologia extensa que recull la memòria escrita del camp, de les arrels als debats contemporanis.

Fitxa
lectura

Making Waves

per Alfonso Gumucio Dagron · Rockefeller

Cinquanta casos de comunicació participativa arreu del món; un informe que va ajudar a consolidar el camp.

ConsultarEN
referència

comunicambio

Universitat Jaume I

El llinatge acadèmic propi: comunicació, societat civil i canvi social des de la cultura de pau.

Conèixer-lo
organització

CIESPAL · Chasqui

Quito, des de 1959

El centre històric del pensament comunicacional llatinoamericà i la seva revista, Chasqui.

Visitar
organització

AMARC

Ràdios comunitàries

El moviment mundial de ràdios comunitàries: el dret a comunicar, en antena.

Visitar
organització

ALER

Educació radiofònica

Ràdio educativa i comunicació popular a Amèrica Llatina, hereva directa de Freire i Kaplún.

Visitar
organització

The Communication Initiative

Xarxa global de coneixement

El hub viu i molt citat de la comunicació per al desenvolupament i el canvi social.

VisitarEN

Sabers en comú no té un punt final. Creix quan contrastem pràctiques, revisem marcs i compartim el que aprenem.

Si coneixeu un recurs que hi hauria de ser, m'agradarà llegir-lo. I si algun d'aquests canvis de mirada toca una conversa que la vostra organització té pendent, en podem parlar.

Enllaços revisats el juliol de 2026.