01 · canvi de mirada
De la marca a la causa.
El branding et diferencia. La identitat diu qui sou i per què.
Com expliqueu qui sou sense posar la marca per davant del que voleu transformar?
La marca és una eina, no el centre. Quan està al servei de la missió, ajuda a donar coherència al que l'organització diu, fa i decideix. Aquesta coherència es construeix tant cap enfora com cap endins: cap relat no pot substituir unes pràctiques que el contradiguin.
lectura
Recuperando la esencia
per Montse Santolino
Una crítica vigent al model que redueix la comunicació de les ONGD a visibilitat i captació. Santolino proposa recuperar-la com a espai de poder: per disputar imaginaris, polititzar les causes i actuar com a agents de canvi social.
LlegirPDF ↗
marc
The Role of Brand in the Nonprofit Sector
per Kylander i Stone · SSIR
El model Brand IDEA: la marca alineada amb la missió, construïda amb integritat i compartida per tot l'equip, no un exercici d'imatge.
LlegirEN ↗
cas
Arrels Fundació
per Marta Pulgar · L'Apòstrof
Què vol dir comunicar des de dins d'una entitat de drets? Aprenentatges de nou anys a Arrels: el recompte de persones que dormen al carrer, el Localitzador i el perfil a X @Placido_Mo. Tres pràctiques per escoltar, fer visible i obrir espais perquè les persones expliquin la seva realitat en primera persona.
Llegir l'article ↗
cas
Top Manta
impulsat pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona
Aquí la marca no tapa el conflicte: l'explica. Top Manta crea treball digne, sosté la lluita antiracista i construeix un relat propi davant la criminalització. Identitat, economia i incidència en una mateixa peça.
Conèixer-lo ↗
02 · canvi de mirada
De públic objectiu a comunitat.
Ningú no necessita que li donin veu. El que sovint falta és espai, escolta i poder per ser escoltat.
Qui decideix què s'explica, com s'explica i què en queda fora?
Les persones no són un recurs narratiu ni un públic que cal moure en una direcció. Són subjectes de drets i agents de canvi. La comunicació transformadora crea condicions perquè participin en el relat, en les decisions i en els retorns, amb consentiment informat, context i cures.
marc
Código de Conducta
per Coordinadora de ONGD
La referència estatal contra les imatges paternalistes i el «parlar per»: dignitat, no llàstima.
Consultar ↗
guia
Recomanacions per una comunicació transformadora
per Lafede.cat
Disset recomanacions per comunicar des dels objectius de transformació, no des de l'impacte fàcil.
LlegirPDF ↗
guia
Manual de comunicació
per EnxarxadESS
Manual pràctic i gratuït escrit des de dins de l'economia social: comunicació participativa i amb valors.
LlegirPDF ↗
guia
Putting the People in the Pictures First
per Bond · 2024
Criteris antiracistes per produir imatges i històries amb consentiment: les persones representades com a col·laboradores de la comunicació, no com a material.
ConsultarEN ↗
cas
Las Kellys
cambreres de pis organitzades
«La que neteja» deixa de ser invisible i es converteix en subjecte: treballadores que es representen a si mateixes, es donen nom i escriuen la seva pròpia llei. De públic a protagonista.
Conèixer-les ↗
03 · canvi de mirada
De la persuasió a la incidència.
Cap narrativa és neutra: tota manera d'explicar un problema fa més pensables unes respostes i en dificulta unes altres.
El vostre relat només busca una reacció o també ajuda a comprendre les causes i imaginar alternatives?
Incidir no és renunciar a emocionar ni a convèncer. És fer-ho sense manipular: connectar experiència, dades i context; mostrar les causes estructurals; i obrir camins d'acció. Les narratives no són un embolcall del canvi social. Formen part del canvi.
guia
Cambiemos el cuento
per Quepo · Oxfam Intermón · Lafede · UJI
La guia de canvi narratiu del tercer sector, des de l'economia social: narratives hegemòniques vs. dissidents, narrativa i poder, i una caixa de recursos de comunicació decolonial.
Explorar la guia ↗
guia
Narrativas del amor
per Fundación porCausa
Substituir alhora el marc de la por i el de la llàstima pel del que ens uneix: narratives que parteixen de la comunitat, no de l'amenaça ni de la caritat.
Consultar ↗
marc
Framing Fundamentals
per FrameWorks Institute
La ciència del framing: com enquadres un problema decideix com el pensa la gent.
LlegirEN ↗
marc
Narrative Change: Starting Strategically
per FrameWorks Institute · 2025
La diferència entre canviar la narrativa i «comunicar millor»: com plantejar un canvi narratiu amb estratègia i a llarg termini.
LlegirEN ↗
guia
The Common Cause Handbook
per PIRC · Common Cause Foundation
Valors i marcs per a campanyes: mobilitzar des dels valors intrínsecs, no des de l'interès propi.
LlegirEN ↗
guia
Un cambio narrativo para ampliar la conversación política
per LatFem · 2024
Framing i narratives des del feminisme del Sud: ampliar la conversa, no guanyar la discussió. Fresc i situat fora del cànon anglosaxó.
Consultar ↗
eina
Estratègia BCN Antirumors
Ajuntament de Barcelona
Desmuntar rumors amb dades, conversa i treball comunitari, no amb apel·lacions emocionals. Model replicat pel Consell d'Europa.
Conèixer-la ↗
guia
Manual de campañas para la transformación social
per ONGAWA
El com de la incidència: dissenyar, executar i avaluar una campanya de mobilització.
LlegirPDF ↗
lectura
Atlas de la Polarización 2025
per More in Common España
La dada que desarma: la primera capa de la polarització és percebuda, no real. Base per construir narratives de trobada en lloc de trinxera.
LlegirPDF ↗
guia
Guia d'estil sobre salut mental
per Obertament
Informar de salut mental des dels drets i la primera persona, sense estigma ni sensacionalisme.
Consultar ↗
cas
PAH — Plataforma d'Afectats per la Hipoteca
moviment d'afectades
De la vergonya individual («no vas saber») al dret col·lectiu («no és una crisi, és una estafa»): el reencuadre que va convertir milers de casos privats en una causa pública, amb les afectades com a protagonistes.
Conèixer-la ↗
cas
Sindicat de Llogateres
persones que viuen de lloguer
Rebutgen explícitament el to «paternalista» i el victimisme: comuniquen poder col·lectiu i victòries, no vulnerabilitat. Incidència per invertir la correlació de forces.
Conèixer-lo ↗
cas
IrídiaFest
Centre Irídia
La cultura com a espai d'incidència: art i drets humans contra la cultura de l'odi, amb el finançament al servei de l'atenció a les víctimes de violència institucional.
Conèixer-lo ↗
I, per al poder narratiu a escala, dues plataformes d'Amèrica Llatina: Puentes (infraestructura narrativa per als moviments de justícia social) i El Inspiratorio (la seva escola de formació).
04 · canvi de mirada
De comptar impactes a comprendre canvis.
Els clics es compten. Els canvis culturals s'observen, s'interpreten i necessiten temps.
Quins senyals us dirien que una narrativa comença a canviar, més enllà de l'abast d'una peça?
Mesurar la comunicació transformadora no és deixar de comptar, sinó saber què val la pena comptar i què només es pot comprendre combinant indicadors, escolta i temps. L'abast pot ser útil, però no explica per si sol si han canviat els marcs, les converses, les pràctiques o les decisions.
destacat · sèrie de converses
Comunicació. Cinema. Compromís.
Quepo · 6 converses · 2025
Sis converses de fons sobre comunicació transformadora amb qui pensa el camp: Eloísa Nos (UJI, la mare del concepte d'eficàcia cultural), Simona Levi (Xnet), Eileen Truax (migració i narratives), Víctor Sampedro, Montse Santolino… Per veure i escoltar, no només llegir.
marc
Comunicació transformadora — eficàcia i eficiència cultural
per Lafede.cat
L'origen del concepte: mesurar la comunicació per la seva capacitat de canviar imaginaris, no per l'abast.
Consultar ↗
guia
Measuring Narrative Change
per ORS Impact
Com traduir «canviar la narrativa» en senyals observables, sense caure en mètriques de vanitat.
ConsultarEN ↗
lectura
A Four-Part Framework for Measuring Narrative Change
per SSIR
Quatre capes per mesurar el canvi narratiu: del missatge fins a la cultura i les estructures.
LlegirEN ↗
05 · canvi de mirada
De plataformes privatives a la sobirania tecnològica.
Els canals també prenen decisions: sobre què es veu, quines dades es recullen i de qui depenem.
La infraestructura que utilitzeu és coherent amb els drets i els vincles que voleu defensar?
Comunicar des dels valors també implica mirar les eines. No sempre és possible abandonar les grans plataformes, però sí reduir dependències, recuperar canals propis i prendre decisions conscients sobre privacitat, accessibilitat, petjada ambiental i programari lliure.
cas
Comunicació més enllà de l'algoritme
CoopCamp · relatoria
Comunicar l'economia social sense sotmetre's a l'algoritme: la relatoria de la jornada, amb alternatives de xarxes federades i canals de proximitat.
LlegirPDF ↗
organització
Pangea
Internet ètic i solidari
Hosting, correu i dominis per a entitats, amb programari lliure i servidors de km 0. Des de 1993.
Visitar ↗
organització
Som Connexió
telefonia i internet cooperatius
De qui és el cable i la SIM també és una decisió política: cooperativa de telefonia i internet ètica, sense ànim de lucre.
Visitar ↗
eina
CommonsCloud
femProcomuns
El núvol cooperatiu: Nextcloud, correu, formularis i videotrucada. I tu ets cosòcia, no producte.
Visitar ↗
eina
Dégooglisons Internet
Framasoft
El directori per desintoxicar-se de les GAFAM, amb alternatives lliures provades (PeerTube, Mobilizon…).
ExplorarEN ↗
eina
Mastodon
Fedivers
Xarxa descentralitzada: en lloc d'un únic algoritme comercial que governa tota la conversa, cada servidor és autònom i s'entén amb la resta.
Conèixer-loEN ↗
eina
listmonk
Newsletters lliures
Gestor de newsletters lliure i autoallotjable: un canal propi, sense intermediaris entre tu i qui et vol llegir.
Conèixer-loEN ↗
eina
Matomo
Analítica web
Analítica oberta i autoallotjable: entendre com et llegeixen sense cedir les dades de qui et llegeix.
Conèixer-loEN ↗
guia
Autodefensa digital feminista
per Donestech
La violència masclista en línia com a problema estructural, no com a «mal ús»: eines i criteris per conèixer-la i contrarestar-la, amb les cures al centre. Bilingüe.
Consultar ↗
lectura
El kit de la lucha en internet
per Marga Padilla
Text fundacional en castellà sobre autonomia de la xarxa i ciberactivisme, escrit per una hacker de Sindominio. La genealogia de la sobirania tecnològica.
Llegir ↗
marc
Sustainable Web Design
per SWDM
La coherència també és ambiental: com estimar i reduir la petjada de carboni del que publiques.
ConsultarEN ↗
guia
Web Accessibility Initiative (WAI)
per W3C
L'accessibilitat no és un acabat tècnic: és una condició del dret a comunicar. Estàndards i recursos per fer-ho possible.
ConsultarEN ↗
I, com a marc i comunitat del moviment: Xnet (drets digitals i sobirania de dades), SobTec (congrés de sobirania tecnològica) i Colectic (tecnologia per a la transformació social, amb angle educatiu).
06 · canvi de mirada
De competir a cooperar en xarxa.
Quan el coneixement circula i les aliances es cuiden, la capacitat de transformació creix.
Què podríeu compartir o construir amb altres organitzacions que soles no podríeu sostenir?
Cap organització transforma un sistema tota sola. Cooperar no és només sumar logotips: és compartir recursos, criteri i capacitat de decisió; reconèixer els conflictes; i dedicar temps a cuidar els acords que fan possible l'acció col·lectiva.
organització
Quepo
Cooperativa de comunicació per al canvi social
El model cooperatiu aplicat a l'ofici: comunicació com a estratègia, comunitat i mobilització, no màrqueting.
Visitar ↗
cas
CoopMèdia
Xarxa de mitjans cooperatius
Mitjans cooperatius que comparteixen infraestructura i capacitat d'acció per enfortir la comunicació com a bé comú.
Conèixer-la ↗
organització
EnxarxadESS — Escola de comunicació
L'Enxarxada SCCL
Formació, manual i acompanyament per a les entitats que no tenen departament de comunicació. Ajuda mútua feta escola.
Visitar ↗
node · comunitat
XES — Sectorial de Comunicació
Xarxa d'Economia Solidària
El node on les comunicadores de l'economia solidària comparteixen criteri i estratègia en lloc de competir.
Visitar ↗
cas
FESC — Fira d'Economia Solidària de Catalunya
Xarxa d'Economia Solidària
L'economia solidària que es fa visible i es comunica a si mateixa, en comú: un festival que és, alhora, aparador i acte de comunicació col·lectiva.
Conèixer-la ↗